{"id":12844,"date":"2026-04-17T09:59:33","date_gmt":"2026-04-17T07:59:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.mobilityinstitute.es\/mobility-institute-talks-presentacio-del-barometre-de-la-nova-mobilitat-2025-marc-2026\/"},"modified":"2026-04-17T09:59:36","modified_gmt":"2026-04-17T07:59:36","slug":"mobility-institute-talks-presentacio-del-barometre-de-la-nova-mobilitat-2025-marc-2026","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.mobilityinstitute.es\/ca\/mobility-institute-talks-presentacio-del-barometre-de-la-nova-mobilitat-2025-marc-2026\/","title":{"rendered":"Mobility Institute Talks: \u00abPresentaci\u00f3 del Bar\u00f2metre de la Nova Mobilitat 2025\u00bb (Mar\u00e7 2026)"},"content":{"rendered":"

El passat 18 de mar\u00e7, el Mobility Institute va organitzar, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Autoritat del Transport Metropolit\u00e0<\/strong> de Barcelona<\/strong><\/em>, una nova edici\u00f3 dels Mobility Institute Talks<\/strong> per presentar els resultats del Bar\u00f2metre de la Nova Mobilitat 2025<\/strong>.<\/p>\n<\/div>

<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>

Van obrir la jornada Cristian Bardaj\u00ed<\/strong>, director de l\u2019\u00c0rea de Mobilitat del RACC, donant la benvinguda als assistents; i Manuel Vald\u00e9s<\/strong>, director general de l\u2019ATM, qui va destacar el paper del RACC en el sector de la mobilitat, ressaltant que els bar\u00f2metres ofereixen una “diagnosi transversal de tota la mobilitat<\/em>“.<\/p>\n<\/div>

<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>

A continuaci\u00f3, Jordi Casas<\/strong>, coordinador del Mobility Institute, va procedir a presentar els resultats del Bar\u00f2metre de la Nova Mobilitat 2025, l\u2019enquesta pr\u00f2pia del Mobility Institute de mesurament i seguiment dels h\u00e0bits i tend\u00e8ncies de mobilitat a Madrid i Barcelona<\/strong>.<\/p>\n<\/div>

<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>
<\/div><\/div><\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div><\/span>
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>

Presentaci\u00f3 dels resultats del Bar\u00f2metre 2025<\/h3>\n<\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>

En la seva presentaci\u00f3 dels resultats del Bar\u00f2metre 2025, Jordi Casas<\/strong> (Mobility Institute) va destacar el seg\u00fcent:<\/p>\n

    \n
  • Repartiment modal:<\/strong>\n
      \n
    • El 2025 va augmentar l\u2019\u00fas del transport p\u00fablic<\/strong> a Madrid i Barcelona respecte al 2024, especialment a les seves respectives corones metropolitanes<\/strong>: del 46,4% al 50,2% a la primera corona de Barcelona, i del 31,0% al 38,4% a la de Madrid.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
    • Nivell de satisfacci\u00f3:<\/strong>\n
        \n
      • En l\u00ednia amb edicions anteriors, els modes individuals<\/strong> (cotxe, moto i bicicleta) continuen registrant nivells de satisfacci\u00f3 m\u00e9s alts<\/strong> que els modes col\u00b7lectius.<\/li>\n
      • El Bar\u00f2metre 2025 evidencia una caiguda<\/strong> significativa en la valoraci\u00f3<\/strong> dels serveis de connexi\u00f3<\/strong> a totes dues ciutats (serveis que enllacen el nucli urb\u00e0 amb l\u2019\u00e0rea metropolitana i\/o regional).<\/li>\n
      • A Barcelona, la valoraci\u00f3 mitjana de l\u2019autob\u00fas interurb\u00e0<\/strong> per part dels seus usuaris baixa de 7,03 el 2024 a 6,47 el 2025; mentre que, a Madrid, s\u2019observen caigudes tant en l\u2019autob\u00fas interurb\u00e0<\/strong> (de 7,11 a 6,40) com en Cercan\u00edas<\/strong> (de 7,36 a 5,56).<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
      • Mobilitat compartida:<\/strong>\n
          \n
        • A Barcelona, l\u2019\u00fas dels serveis de mobilitat compartida es mant\u00e9 estable<\/strong>, malgrat l\u2019augment de l\u2019oferta, amb l\u2019entrada en servei de les llic\u00e8ncies metropolitanes de motosharing<\/em> i la renovaci\u00f3 de llic\u00e8ncies de bikesharing<\/em> a operadors privats.<\/li>\n
        • AMBici<\/strong>, el servei de bicicleta compartida de l\u2019AMB operatiu a 15 municipis de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, es consolida i se situa com el segon servei m\u00e9s utilitzat, per darrere del Bicing.<\/li>\n
        • A Madrid, la penetraci\u00f3 de la mobilitat compartida baixa del 39,4% el 2024 al 35,7% el 2025. El retroc\u00e9s \u00e9s especialment acusat en el carsharing<\/strong><\/em>, amb una caiguda tant en el nivell d\u2019\u00fas (del 17,6% al 15,5%) com en la valoraci\u00f3 mitjana dels serveis (de 7,6 a 7,0).<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>
          <\/div><\/div><\/div>
          <\/span><\/div>
          <\/div>
          <\/div><\/div>
          <\/div>
          <\/div><\/div><\/div><\/div>
          <\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
          <\/div>
          <\/div><\/div>
          <\/div>

          Taula rodona<\/h3>\n<\/div>
          <\/div>
          <\/div><\/div>
          <\/div>
          <\/span><\/div>
          <\/div><\/div><\/div>
          <\/div>
          <\/div><\/div>
          <\/div>
            \n
          • Xavier Sanyer, director de l\u2019\u00c0rea de Mobilitat de l\u2019ATM <\/strong>En el context de l\u2019actualitzaci\u00f3 del Pla Director de Mobilitat<\/strong> (pdM 2026-2031) de l\u2019\u00e0rea de Barcelona, va assenyalar quatre prioritats<\/strong> per al proper lustre: la reducci\u00f3 d\u2019emissions<\/strong> i l\u2019electrificaci\u00f3<\/strong>, on va matisar que hi ha molts deures per fer; la dimensi\u00f3 \u201csocial\u201d de la mobilitat<\/strong>, perqu\u00e8 \u201cel transport garanteixi la mobilitat de tothom<\/em>\u201d; el refor\u00e7 dels mecanismes de governan\u00e7a<\/strong>; i, finalment, l\u2019increment de la resili\u00e8ncia<\/strong> del sistema de mobilitat en el seu conjunt per millorar la seva capacitat de resposta davant incid\u00e8ncies i contratemps. Pel que fa al paper del transport p\u00fablic<\/strong>, Sanyer va afirmar que \u201cla consolidaci\u00f3 de la T-Mobilitat \u00e9s clau<\/em>\u201d per millorar el coneixement de l\u2019usuari i la gesti\u00f3 del sistema. Aix\u00ed mateix, va posar el focus en el fet que cal cuidar el servei d\u2019autobusos<\/strong>, especialment els de connexi\u00f3 o interurbans, que \u201ccorren el risc de morir d\u2019\u00e8xit<\/em>\u201d. Tamb\u00e9 va parlar de la import\u00e0ncia de comunicar perqu\u00e8 els usuaris estiguin ben informats. Finalment, va assenyalar el paper de la digitalitzaci\u00f3<\/strong> com a palanca transversal de millora del sistema, aix\u00ed com el potencial de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial<\/strong> (IA): \u201cEstarem atents per integrar-la a la nostra organitzaci\u00f3. De fet, estem fent proves pilot per millorar l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019usuari<\/em>\u201d.<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>
            <\/div><\/div><\/div><\/div>
            <\/div>
            <\/div><\/div>
            <\/div>
            <\/div>
            <\/div><\/div>
            <\/div>
              \n
            • N\u00faria P\u00e9rez, cap de l\u2019\u00c0rea de Mobilitat de l\u2019Institut Metr\u00f2poli <\/strong>En ser preguntada pels canvis de tend\u00e8ncies observades, va assenyalar que en les darreres edicions de l\u2019EMEF<\/strong> han detectat un increment de la mobilitat activa \u2013especialment els despla\u00e7aments a peu\u2013, i del transport p\u00fablic, en detriment del transport privat. \u201c\u00c9s complicat establir els motius pels quals es prefereix el transport p\u00fablic, i sovint pensem que la gent que l\u2019utilitza \u00e9s perqu\u00e8 no t\u00e9 cap altra opci\u00f3<\/em>\u201d, per\u00f2 factors com l\u2019accessibilitat<\/strong>, la comoditat<\/strong>, el confort<\/strong> i la qualitat del viatge<\/strong> tenen un pes cada vegada m\u00e9s important en la decisi\u00f3 dels usuaris. Aix\u00ed mateix, va apuntar a l\u2019impacte del teletreball<\/strong> en la mobilitat, en la mesura que redueix la necessitat de despla\u00e7ament d\u2019una part de la poblaci\u00f3 i contribueix a una menor pressi\u00f3 sobre el sistema de transport p\u00fablic.<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>
              <\/div><\/div><\/div>
              <\/div>
              <\/div><\/div>
              <\/div><\/span>
              <\/div><\/div><\/div><\/div>
              <\/div>
              <\/div><\/div>
              <\/div>
              <\/div>
              <\/div><\/div>
              <\/div>
              <\/span><\/div>
              <\/div><\/div><\/div>
              <\/div>
              <\/div><\/div>
              <\/div>
                \n
              • Humberto L\u00f3pez, director general de TRAM <\/strong>El TRAM \u00e9s el servei de transport p\u00fablic millor valorat a Barcelona, i que el 2025 ha estat el primer any complet de servei de l\u2019ampliaci\u00f3 de la xarxa fins a Verdaguer<\/strong>. \u201cLa ampliaci\u00f3 ha estat un \u00e8xit, per\u00f2 no una sorpresa. \u00c9s exactament el que s\u2019havia previst que podia passar<\/em>\u201d. Una de les seves claus est\u00e0 en la seva estrat\u00e8gia centrada en l\u2019usuari<\/strong>, amb un doble objectiu: \u201cEl que necessito \u00e9s fidelitzar els clients que utilitzen el tramvia i motivar els que no utilitzen cap transport p\u00fablic<\/em>\u201d. I ho fan a trav\u00e9s de tres eixos: la fiabilitat<\/strong>, la seguretat<\/strong> i l\u2019experi\u00e8ncia del viatge<\/strong>. Precisament, arran d\u2019aquesta preocupaci\u00f3 per la bona experi\u00e8ncia del viatge, han estat guardonats amb un premi a Londres per ser, en paraules de L\u00f3pez, \u201cl\u2019\u00fanic operador d\u2019Europa que quan perds un objecte al tramvia te\u2019l porta a casa amb un missatger<\/em>\u201d. Aix\u00ed mateix, va posar en valor el paper de la tecnologia<\/strong> en la millora de l\u2019operaci\u00f3. Entre els exemples mencionats, va destacar sistemes de monitoratge de l\u2019estat dels conductors<\/strong> per detectar possibles incid\u00e8ncies i activar protocols preventius, aix\u00ed com eines d\u2019an\u00e0lisi en temps real de la velocitat comercial del servei<\/strong>, que permeten identificar desviacions i optimitzar l\u2019operaci\u00f3. \u201cAix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s digitalitzaci\u00f3<\/em>\u201d, va concloure.<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>
                <\/div><\/div><\/div><\/div>
                <\/div>
                <\/div><\/div>
                <\/div>
                <\/div>
                <\/div><\/div>
                <\/div>

                Per concloure la taula rodona, els tres ponents van compartir la seva visi\u00f3<\/strong> de com veuen el futur de la mobilitat<\/strong> i cap a on s\u2019haurien d\u2019orientar els esfor\u00e7os. Els seus discursos van anar en la mateixa l\u00ednia: la import\u00e0ncia d\u2019invertir en el manteniment<\/strong>, i per tant en el seu finan\u00e7ament, en les pol\u00edtiques de comunicaci\u00f3<\/strong> i en la sensibilitzaci\u00f3 dels missatges.<\/p>\n

                La jornada va acabar amb un torn de preguntes per part dels assistents, en qu\u00e8 es van exposar, entre altres temes, la sensaci\u00f3 d\u2019una manca d\u2019informaci\u00f3 davant les incid\u00e8ncies, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un sistema integrat de l\u2019ATM a tot el territori catal\u00e0 i els problemes de congesti\u00f3 del transport p\u00fablic, especialment en les hores punta.<\/p>\n<\/div>

                <\/div><\/div><\/div><\/div>
                <\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
                <\/div>

                Selecci\u00f3 d\u2019imatges de la trobada:<\/p>\n<\/div>

                <\/div>