{"id":13054,"date":"2026-06-30T15:10:39","date_gmt":"2026-06-30T13:10:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.mobilityinstitute.es\/mobility-institute-talks-lenergia-en-el-transport-public-del-cost-a-un-actiu-juny-de-2026\/"},"modified":"2026-06-30T15:10:40","modified_gmt":"2026-06-30T13:10:40","slug":"mobility-institute-talks-lenergia-en-el-transport-public-del-cost-a-un-actiu-juny-de-2026","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.mobilityinstitute.es\/ca\/mobility-institute-talks-lenergia-en-el-transport-public-del-cost-a-un-actiu-juny-de-2026\/","title":{"rendered":"Mobility Institute Talks: \u00abL’energia en el transport p\u00fablic: del cost a un actiu\u00bb (juny de 2026)"},"content":{"rendered":"

La gesti\u00f3 energ\u00e8tica va ser una de les protagonistes de la sessi\u00f3 organitzada pel Mobility Institute<\/strong>, en el marc del Global Mobility Call<\/strong>, el passat 9 de juny<\/strong>, centrada a analitzar com la transici\u00f3 energ\u00e8tica est\u00e0 transformant el transport p\u00fablic, no nom\u00e9s pel que fa a la reducci\u00f3 d’emissions, sin\u00f3 tamb\u00e9 en com s’est\u00e0 convertint en un actiu estrat\u00e8gic per als operadors.<\/p>\n<\/div>

<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>

La taula rodona va ser moderada per Cristian Bardaj\u00ed<\/strong>, director de l\u2019\u00c0rea de Mobilitat del RACC<\/strong>, i va reunir Adri\u00e1n Fern\u00e1ndez Carrasco<\/strong>, director de Sostenibilitat i Efici\u00e8ncia energ\u00e8tica a Renfe<\/strong>, Alberto Alonso Poza<\/strong>, director financer i d\u2019estrat\u00e8gia a l\u2019EMT Madrid<\/strong> i Albert Blasco<\/strong>, responsable de contractaci\u00f3 i gesti\u00f3 de l\u2019energia a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)<\/strong>, els quals van coincidir que l\u2019energia est\u00e0 deixant de ser un simple cost operatiu per convertir-se en un factor estrat\u00e8gic capa\u00e7 d\u2019aportar competitivitat, resili\u00e8ncia i noves oportunitats de generaci\u00f3 de valor.<\/p>\n<\/div>

<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>

Durant la sessi\u00f3 tamb\u00e9 es van tractar q\u00fcestions com l\u2019impacte de la regulaci\u00f3 europea<\/strong>, els mecanismes d\u2019incentius a l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica<\/strong>, els reptes de l\u2019electrificaci\u00f3<\/strong> i el paper que pot exercir l\u2019hidrogen en la mobilitat<\/strong>.<\/p>\n<\/div>

<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>
<\/div><\/div><\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div><\/span>
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>

Taula rodona<\/h3>\n<\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>
<\/span><\/div>
<\/div><\/div><\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>
    \n
  • Adri\u00e1n Fern\u00e1ndez, <\/b><\/b>director de Sostenibilitat i Efici\u00e8ncia energ\u00e8tica a Renfe<\/strong>\n

    El sector ferroviari afronta la transici\u00f3 energ\u00e8tica des d\u2019una posici\u00f3 avantatjada en mat\u00e8ria de descarbonitzaci\u00f3. Actualment, el 95 % de les operacions de Renfe compten amb certificaci\u00f3 d\u2019origen 100 % renovable<\/strong>, tot i que persisteixen alguns reptes en les l\u00ednies no electrificades. Fern\u00e1ndez va destacar la import\u00e0ncia de la futura implantaci\u00f3 de l\u2019ETS2<\/strong> (Emissions Trading System<\/em>) per reflectir de manera m\u00e9s clara l\u2019impacte ambiental de cada mode de transport i afavorir aquelles alternatives que contribueixen a reduir emissions. Tamb\u00e9 va posar el focus en la incertesa dels mercats energ\u00e8tics, especialment despr\u00e9s d\u2019experi\u00e8ncies com la crisi del 2022, que dificulten la planificaci\u00f3 econ\u00f2mica dels operadors. Per aix\u00f2, va defensar la necessitat de mecanismes que aportin estabilitat i permetin monetitzar els estalvis energ\u00e8tics<\/strong>, una l\u00ednia en qu\u00e8 Renfe ja treballa mitjan\u00e7ant el desenvolupament de Certificats d\u2019Estalvi Energ\u00e8tic (CAE) singulars i la implantaci\u00f3 de la norma ISO 50001. Pel que fa a l\u2019hidrogen, va assenyalar que la seva viabilitat t\u00e8cnica est\u00e0 demostrada<\/strong>, tot i que els costos continuen sent el principal obstacle.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>

    <\/div><\/div><\/div><\/div>
    <\/div>
    <\/div><\/div>
    <\/div>
    <\/div>
    <\/div><\/div>
    <\/div>
      \n
    • Alberto Alonso, <\/b><\/b>director financer i d\u2019estrat\u00e8gia a l\u2019EMT Madrid<\/strong>\n

      Durant la seva intervenci\u00f3, va assenyalar que l\u2019arribada del sistema europeu de cr\u00e8dits de CO\u2082 al transport el 2028 tindr\u00e0 efectes a tots els nivells, inclosos els usuaris finals<\/strong>. Alonso va indicar que l\u2019electrificaci\u00f3 de la flota d\u2019autobusos de l\u2019EMT de Madrid \u00e9s totalment viable<\/strong> des del punt de vista t\u00e8cnic, tot i que cal una inversi\u00f3 inicial important<\/strong>. Com a exemple, va destacar que un autob\u00fas el\u00e8ctric t\u00e9 actualment un cost significativament superior al d\u2019un de gas natural, encara que aquesta difer\u00e8ncia es compensa pels menors costos de manteniment i operaci\u00f3. A m\u00e9s, va posar en valor la import\u00e0ncia dels Certificats d\u2019Estalvi Energ\u00e8tic (CAE), que podrien generar estalvis estimats de fins a 80 milions d\u2019euros per a l\u2019EMT Madrid fins al 2030<\/strong>. L\u2019entitat preveu inaugurar dos nous centres d\u2019operacions completament electrificats i estudia fins i tot la possibilitat de convertir-se en comercialitzadora el\u00e8ctrica. Pel que fa a l\u2019hidrogen, va ser rotund en afirmar que, de moment, no forma part de l\u2019estrat\u00e8gia de la companyia pels seus elevats costos<\/strong>.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>

      <\/div><\/div><\/div>
      <\/div>
      <\/div><\/div>
      <\/div><\/span>
      <\/div><\/div><\/div><\/div>
      <\/div>
      <\/div><\/div>
      <\/div>
      <\/div>
      <\/div><\/div>
      <\/div>
      <\/span><\/div>
      <\/div><\/div><\/div>
      <\/div>
      <\/div><\/div>
      <\/div>
        \n
      • Albert Blasco, <\/b><\/b>responsable de contractaci\u00f3 i gesti\u00f3 de l\u2019energia a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)<\/strong>\n

        Va centrar la seva intervenci\u00f3 en els desafiaments operatius que planteja l\u2019electrificaci\u00f3 massiva del transport p\u00fablic<\/strong>. Va explicar que, si TMB volgu\u00e9s electrificar completament la seva flota d\u2019autobusos, necessitaria entre quatre i cinc vegades la pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica que actualment consumeix la xarxa de metro de Barcelona<\/strong>. Tot i aix\u00f2, va destacar que aquesta situaci\u00f3 tamb\u00e9 obre la porta a importants sinergies<\/strong>, ja que els autobusos es poden carregar durant la nit aprofitant la capacitat disponible quan el metro no est\u00e0 en funcionament.<\/p>\n

        En relaci\u00f3 amb els Certificats d\u2019Estalvi Energ\u00e8tic (CAE), va assenyalar que la seva aplicaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s senzilla en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019autob\u00fas que en el ferroviari<\/strong>, on resulta m\u00e9s complex justificar els estalvis obtinguts.<\/p>\n

        Pel que fa a l\u2019hidrogen<\/strong>, va recordar que TMB t\u00e9 actualment 48 vehicles impulsats per aquesta tecnologia<\/strong>, tot i que va recon\u00e8ixer que el principal repte no es troba \u00fanicament en el cost del combustible, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la inversi\u00f3 necess\u00e0ria per desplegar la infraestructura de subministrament. Aquesta situaci\u00f3 dificulta, de moment, l\u2019ampliaci\u00f3 de la flota d\u2019hidrogen.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>

        <\/div><\/div><\/div><\/div>
        <\/div>
        <\/div><\/div>
        <\/div>
        <\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
        <\/div>

        Selecci\u00f3 d\u2019imatges de la trobada:<\/p>\n<\/div>

        <\/div>