El dimarts 25 d’octubre de 2022, el Mobility Institute va organitzar una sessió especial dels Mobility Institute Talks en el marc de l’International Mobility Congress (IMC22), la trobada internacional sobre mobilitat, transport públic i infraestructures que es va celebrar a Sitges (Barcelona). La sessió, titulada “Hubs intermodals: desafiaments i oportunitats”, va tractar sobre la importància dels intercanviadors modals per desenvolupar una mobilitat més eficient i sostenible.

La jornada va incloure la intervenció inicial d’Alba Rey, cap d’estudis de mobilitat del RACC, que va contextualitzar el tema de debat i va avançar algunes de les conclusions principals de l’estudi sobre hubs intermodals que està preparant el Mobility Institute.

Tot seguit, es va celebrar una taula rodona moderada per Ana Solá (Cinesi – Consultoria de Mobilitat i Transport), amb la participació de Ramon Sagalés (Sagalés), Lluis Alegre (Autoritat del Transport Metropolità), Noemí Moya (Voi Technology), Bruno Espinar (RENFE) i Javier Burrieza (Nommon Solutions and Technologies).

Vídeo complet de la trobada:

Si no pots veure el vídeo fes clic aquí 

A continuació, un resum de les intervencions de tots els participants:

  • Alba Rey, directora d’estudis de mobilitat del RACC, va assenyalar en la seva presentació “la necessitat de posar tots els esforços per facilitar i fomentar la intermodalitat, a partir d’una triple integració: tecnològica, física i tarifària”. També va avançar que, segons l’estudi que prepara el Mobility Institute sobre aquesta qüestió, només el 5,3% dels desplaçaments actuals en l’àmbit del sistema integrat de mobilitat metropolitana a Barcelona és multimodal.
  • Bruno Espinar, responsable de Mobilitat 4.0 i Innovació Digital a RENFE, va posar en valor la rellevància de la digitalització per “superar la incertesa que provoca en l’usuari el canvi modal”. En aquest sentit, va explicar els objectius de la plataforma integral de mobilitat dōcō: “És la interpretació que fem des de RENFE de la mobilitat com a servei. dōcō busca generar un nou model de cooperació i competitivitat entre actors públics i privats. Si cooperem i compartim informació, competirem millor”.
  • Ramon Sagalés, conseller delegat de Sagalés, va recordar algunes de les accions que impulsa Sagalés per promoure la mobilitat intermodal, com les línies exprés o l’habilitació d’espais per a patinets en els maleters. A més, va destacar que “el desenvolupament d’altres sistemes de mobilitat permet que l’autobús sigui molt més eficient, amb rutes més directes i segures, serveis amb més freqüència, parades amb espais per agafar patinets i completar la ultima milla, o accions de reordenació de l’entorn per facilitar la sortida en bici o patinet, etc.”.
  • Noemí Moya, Regional Head of Public Policy de Voi a Espanya, Itàlia, França i Bèlgica, va explicar que “tenim una visió de la micromobilitat compartida com una mobilitat intermodal de primera i última milla, sempre en col·laboració amb els operadors de transport públic. La col·laboració público-privada és clau: asseure’ns, compartir dades i models d’operació, etc.”. En aquest sentit, va reclamar que “els criteris de licitació de llicències de serveis de micromobilitat prioritzin la qualitat del servei per sobre del criteri econòmic”. A Espanya, Voi opera en l’actualitat a Madrid, Sevilla i Màlaga.
  • Lluis Alegre, director de l’Àrea de Mobilitat a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), va destacar la importància de la implicació de tots els agents per disposar de veritables xarxes intermodals. En aquest sentit, va assenyalar una característica pròpia dels hubs intermodals a Espanya: «Tenen un propietari amb major poder que la resta dels participants. Aquest model provoca que sempre hi hagi difuncionalitats i no facilita la integració de hubs». D’altra banda, va explicar que les administracions necessiten el seu temps per regular el funcionament dels nous elements de mobilitat: «Necessitem temps per a estudiar-los, entendre’ls i confirmar que la seva implantació és definitiva i no una tendència passatgera».
  • Javier Burrieza, enginyer sènior de Desenvolupament de Negoci a Nommon, va posar en valor la rellevància de la gestió de les dades per “disposar de la millor informació sobre les necessitats dels usuaris i ciutadans”. En aquest sentit va explicar que “intentem aprofitar la digitalització per treure tot el partit a les noves fonts de dades de mobilitat, que complementen eines tradicionals com les enquestes o els controls de trànsit. Intentem ajudar les autoritats a aprofitar les dades que els mateixos operadors generen i, d’altra banda, a recaptar dades d’altres sectors (com la telefonia mòbil), que poden aportar la visió porta a porta i informació sobre l’ús del vehicle privat, que també són clau per als hubs intermodals”.