El dimarts 28 de març de 2023, el Mobility Institute va organitzar un nou Mobility Institute Talks, sota el títol «Mejorando el transporte público desde la experiencia de usuario». La trobada es va celebrar a la Sala d’actes del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i va comptar amb la participació dels màxims representants dels operadors de transport públic més rellevants de Barcelona i Madrid.

Va obrir la jornada el director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardají, que va donar la benvinguda a tots els assistents. A continuació van intervenir el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Oriol Martori, i el director general de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Pere Torres, que van donar la seva pròpia visió sobre la rellevància de l’experiència de l’usuari en la millora del transport públic.

També es va emetre un vídeo del president del RACC, Josep Mateu, que no va poder assistir presencialment a l’esdeveniment en trobar-se en un viatge professional a Xile. En la seva intervenció, va destacar la importància de «millorar l’oferta i qualitat del transport públic per a una mobilitat més neta i sostenible». A més, va insistir que aquestes intervencions han de realitzar-se sempre des de la perspectiva de l’usuari i va fer referència a la recent presentació de 10 propostes per a la millora de la ciutat de Barcelona sota el títol «La Gran Barcelona. Impulsem una visió de la mobilitat al servei de les persones». Per tancar la part introductòria, Manuel Velilla, de Deloitte i el Mobility Institute, va presentar un avançament de l’estudi «L’experiència de l’usuari en el transport públic», que es difondrà pròximament entre tots els membres adherits al Mobility Institute.

El gruix de la jornada van ser dues taules rodones que, de la mà dels CEO dels principals operadors, van analitzar el futur del transport públic dins de les ciutats i en els accessos.

A continuació, es recull un resum de les intervencions de tots els participants en l’esdeveniment:

Intervencions inicials

  • Oriol Martori, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, va destacar la importància de la col·laboració público-privada: «Hem de treballar junts per aconseguir un transport públic per a tothom i que arribi a tot arreu. En aquest sentit, entenem el transport públic com un dret del ciutadà. Hem de ser capaços de generar un canvi de mentalitat que converteixi el transport públic en una opció prioritària en la mobilitat obligada».
  • Pere Torres, director general de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), va proposar «eliminar del llenguatge la paraula ‘client’ i parlar d’‘usuaris’. Mitjançant l’ús del transport públic, els ciutadans exerceixen el dret a la mobilitat i és fonamental que tinguin una bona experiència. Sabem que l’experiència insatisfactòria està marcada per factors com la fiabilitat, la seguretat, la comoditat o el civisme. És important establir uns estàndards estables d’anàlisis que ens permetin identificar on fallem i on posar el focus».

Taula rodonda: “El transport públic dins les ciutats”

Moderada per Lluís Alegre, director de l’Área de Mobilitat a ATM Àrea Barcelona

  • Gerardo Lertxundi, CEO de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), va comentar un dels principals reptes dels operadors de transport públic en l’actualitat: la gestió de la congestió en hora punta. «Hem de ser capaços de portar els usuaris a les hores vall i una de les eines que tenim els operadors és el desenvolupament de polítiques d’incentivació a nivell tarifari, basades en eines tecnològiques». Per al seu desenvolupament, va destacar la necessitat de col·laboració entre tots els operadors: «No té sentit competir entre opcions de transport públic. L’objectiu comú és captar usuaris del transport privat i, per aconseguir-ho, és fonamental disposar amb una gestió tarifària senzilla i clara».
  • Alfonso Sánchez, CEO d’EMT Madrid, va comentar el projecte del Bus Rapid, que connectarà Sanchinarro amb l’Hospital Ramón y Cajal: «Aquesta iniciativa respon a una doble necessitat. D’una banda, la necessitat dels usuaris dels barris de moure’s transversalment, d’unir barris de manera transversal; per una altra, de disposar de línies hospitalàries directes, que evitin trajectes de dos o més etapes. El Bus Rapid permetrà un trajecte ràpid, amb menys parades i un element clau: la prioritat semafòrica».
  • Silvia Roldán, CEO de Metro Madrid, va recordar que «en els últims anys hem viscut situacions complicades que han implicat prendre decisions ràpides (pandèmia, Filomena, problemes a la cadena de subministrament, etc.). S’ha demostrat que el transport públic és fonamental en aquestes situacions i nosaltres hem après a integrar diferents formes i solucions de mobilitat. Alguns recursos desenvolupats durant la pandèmia, com el control de presència en estacions, ens serveixen ara per a oferir informació pràctica i de valor per als usuaris, com la informació sobre la capacitat dels vagons».
  • Humberto López, director general de TRAM, va explicar com afronta la pròxima connexió de les línies de tramvia de Barcelona: «Suposarà un canvi d’escala a nivell de capacitat i estem plantejant com captar els usuaris. En aquest sentit, és fonamental la comunicació amb l’usuari, en dos aspectes fonamentals: la millora de la informació, especialment en moments crítics; i la difusió adequada de la nova oferta, les seves característiques i valors».

Taula rodona: “El transport públic d’accés a la ciutat”

Moderada per Ricard Casalins, coordinador del Mobility Institute

  • Manel Villalante, director general d’Estratègia i Desenvolupament a Renfe, va comentar l’expectativa de la companyia davant el desenvolupament de la plataforma dōcō: «Està lligada a la voluntat de reconvertir un operador ferroviari en un proveïdor de serveis de mobilitat. És un plataforma oberta, més enllà del perímetre de Renfe, en la qual esperem integrar nous serveis. És una proposta que exigeix coordinació, cooperació i generositat».
  • Pere Calvet, director general de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), va explicar un altre cas d’èxit recent: el nou servei de la línia Barcelona-Vallès: «Estem portant el servei i la capacitat al màxim, per garantir freqüència i fiabilitat en qualsevol situació. També a nivell d’infraestructura: hem esgotat la capacitat del túnel del Vallès i ja hem plantejat alternatives, com una línia directa de Sant Cugat a Barcelona», va comentar.
  • Josep Maria Martí, CEO de Moventis, va destacar la importància de la ubicació de les parades per garantir la millor experiència: «Els usuaris volen un viatge unimodal, per la qual cosa l’objectiu és apropar el bus als punts d’origen i destinació. En el nostre cas, tractem d’apropar el centre de gravetat dels municipis al centre de gravetat de Barcelona. Busquem l’equilibri entre accessibilitat i rapidesa».
  • Ramón Sagalés, conseller delegat de Sagalés, va reflexionar sobre el futur dels serveis de bus: «És un servei amb molt recorregut, no és un complement al tren. El bus del futur ja està descobert: portes adaptades a la parada, propulsió elèctrica, servei flexible i d’alta capacitat, pantalles interactives que ofereixin informació en temps real… És fonamental que comptin amb unes infraestructures adequades; per exemple, amb carrils segregats».
  • Carles Fàbregas, director general de TUSGSAL, es va centrar en el cas particular de la gestió dels autobusos nocturns: «En el nostre cas, el factor més valorat per l’usuari és la seguretat, que abordem a partir de tres vessants: la col·laboració permanent amb les administracions, la formació del nostre personal i els mitjans tecnològics (videovigilància, polsadors d’emergència, etc.). A més, treballem en la seguretat fora del vehicle, a l’entorn de les marquesines o mitjançant solucions com a parades personalitzades en aquelles línies que circulen per entorns no residencials».

Selecció d’imatges de la trobada: