La micromobilitat s’ha vist reforçada l’any 2020 a causa de l’impacte de la pandèmia en els hàbits de mobilitat de nombrosos ciutadans. En aquest sentit, les mesures de distanciament social han impulsat l’ús de bicicletes i patinets, accelerant una tendència que ja es venia registrant en l’àmbit urbà des d’uns anys enrere.

El Mobility Institute ha patrocinat i impulsat una de les jornades de la “Micromobility Week”, organitzada per FACTUAL, en la qual s’ha debatut el futur de la micromobilitat des de la perspectiva de l’administració, els usuaris i els operadors. En el debat, han intervingut representants de l’Ajuntament de Barcelona, ATM, AMB, RACC, B:SM-Bicing, Moventis, SEAT MÓ i Smart Mobility. A més, en la introducció i clausura de la jornada han participat representants de Nextbike i EIT Urban Mobility.

La trobada s’ha celebrat a Casa SEAT de Barcelona amb públic presencial (sempre respectant les limitacions actuals per la COVID-19) i també ha estat transmès en directe per via streaming als usuaris inscrits.

A continuació es pot accedir al VÍDEO DEL WEBINAR:

Si no pots veure el vídeo, fes clic aquí 

Algunes de les reflexions dels convidats que han participat en aquesta trobada són:

Keynote

  • “Nextbike va néixer de la necessitat d’integrar el transport públic amb la bicicleta pública. A partir de la nostra experiència, observem que la micromobilitat és el complement ideal perquè cobreix necessitats impossibles d’assumir per les infraestructures de transport públic.”
  • “Els quatre pilars de la integració entre micromobilitat i transport públic són la integració de sistemes, mitjançant plataformes de mobility as a service o d’altres; la integració de tarifes, com abonaments de transport públic que ja incloguin les bicis; la integració d’infraestructures per generar multimodalitat; i la integració del màrqueting, amb una imatge comuna per al servei de bicis i el transport públic.“

Jhon Ospina, responsable de Desenvolupament de Nous Negocis a Nextbike

Taula rodonda: “Barcelona i la seva àrea metropolitana”
Moderada per Marc Figuls (Factual)

  • “Segons els nostres estudis, els usuaris de la micromobilitat (principalment, el patinet) a Barcelona són majoritàriament joves, procedents del transport públic o de modes actius, i que mostren un elevat sentiment de vulnerabilitat.”
  • “Les nostres recomanacions passen per incrementar la seguretat viària, millorar la infraestructura, analitzar els sistemes de patinets compartits (ordenar estacionament i tarifes) i d’altres aspectes com incentius fiscals o assegurança de responsabilitat civil. Cal també plantejar l’ampliació de la cobertura de bicis i patinets compartits més enllà del centre de la ciutat.“

Christoph Vollath, director tècnic de l’Àrea de Mobilitat del RACC

  • “La micromobilitat (parlem de patinets, no de bicicletes) és a priori un mode de transport ideal: elèctric, silenciós, assequible, ocupa poc espai, afavoreix la intermodalitat… Però també té una cara oposada: una ocupació de l’espai públic a vegades descontrolada, els incidents amb usuaris vulnerables o el tema del sedentarisme (desplaçament de porta a porta).”
  • “Els reptes són com integrar aquest sistema, aprofitant els seus beneficis i resolent els problemes. El transport públic ha de ser el sistema central, però la micromobilitat pot ajudar a cobrir l’última milla i d’altres necessitats.”

Xavier Sanyer, responsable del Servei de Mobilitat a l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM)

  • “Treballem en un projecte de bicicleta pública compartida metropolitana, relacionada amb el Bicing, connectada amb el transport públic i fonamentalment elèctrica. També en un projecte metropolità de sharing de motos elèctriques.”
  • “En l’àmbit dels VMP, treballem principalment amb els ajuntaments en aspectes de regulació. En aquest punt, és vital la col·laboració amb la DGT, amb l’objectiu que la regulació sigui cada vegada més clara, donar seguretat a la població i evitar incivismes. És clau millorar la formació de joves i adults.”

Carles Conill, director de Serveis de Mobilitat Sostenible a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

  • “El transport públic és la columna vertebral de la mobilitat a l’àrea metropolitana de major densitat, però cal analitzar com complementem les seves limitacions de cobertura a dos nivells: limitacions territorials i limitacions temporals. Tant mitjançant la mobilitat activa com d’altres recursos, com ara la combinació de sistemes públics i privats.”
  • “Som conscients que cal fer un pas endavant en les llicències de patinet compartit a la ciutat. Estem treballant en tres línies, que cal llançar simultàniament: com volem que s’estacioni a la ciutat, com actualitzem l’ordenança sobre la base de la nova normativa de la DGT i, en tercer lloc, les pròpies condicions de les llicències.”

Adrià Gomila, director de Serveis de Mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona

Taula redonda: “La perspectiva del servei a l’usuari final”
Moderada per Manuel Velilla (Mobility Institute)

  • “Mitjançant un servei com el Bicing creem un valor social, que es basa en la contribució a la sostenibilitat mediambiental, a la salut i benestar de les persones, i a la reducció de la despesa pública sanitària. Tot el nostre treball s’enfoca a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.”
  • “Els tres reptes principals de la micromobilitat són la connectivitat amb la resta de modes de transport, el desenvolupament de la mobilitat compartida (vinculada a la pèrdua del sentit de pertinença) i la clara tendència a l’electromobilitat.”

Redha Zetchi, responsable del servei de Bicing a B:SM

  • “Avui dia, no té sentit plantejar-se si la micromobilitat treu o no usuaris al transport públic. Són modes diferents (individual vs col·lectiu) que formen part de la mateixa xarxa i, com a tals, han d’integrar-se i tots dos han de subvencionar-se.”
  • “Els quatre nivells d’integració de la micromobilitat en el transport públic de la ciutat serien la planificació de la xarxa (intermodalitat), les maneres d’accés (integració de sistemes informàtics i bases de dades), el sistema tarifari i de pagament, i una plataforma integrada (mobility as a service de ciutats o d’àrees metropolitanes).”

Jordi Cabañas, managing director de Citybike (Moventis)

  • “SEAT MÓ neix de l’anàlisi del progressiu increment en l’edat d’obtenció del permís de conduir i de la compra del primer vehicle. Aquesta situació coincideix amb altres tendències: sostenibilitat, falta d’espai en l’entorn urbà, cessió de l’espai a nous models de mobilitat personal, etc.”
  • “Com a proveïdors de mobilitat, més que com a fabricants de cotxes, volíem continuar oferint mobilitat. Desenvolupem SEAT MÓ sobre tres pilars: medi ambient, ciutats i ciutadans. El nostre servei ha de complir cinc atributs clars: elèctric, assequible, fàcilitat d’ús, divertit i 100% connectat.”

Raúl Chanclón, chief sales i marketing office de SEAT MÓ

  • “El Pla Europeu de Recuperació té dues prioritats: digitalització i sostenibilitat. La mobilitat compartida és un bon reflex de totes dues i ens permet desenvolupar un model de mobilitat més sostenible.”
  • “Les tres claus de l’aportació de la micromobilitat a la sostenibilitat són promoure l’ús versus la propietat en un marc d’economia circular i aprofitament de recursos; l’extensió de la mobilitat elèctrica i la racionalització de l’ús del cotxe privat; i la seguretat. La micromobilitat no serà sostenible si no és segura, perquè deixaria de ser una opció.”

Marta Becerra, responsable d’Smart Mobility

Tancament

  • “Europa té la necessitat que les ciutats siguin agents d’innovació. Per això, els fons europeus van directament als municipis.”
  • “Vivim un moment de canvi urbà, amb la necessitat d’una ciutat més sostenible. La micromobilitat és fonamental en aquesta tendència. El seu desenvolupament requereix de valentia en aspectes com la col·laboració público-privada, la regulació o la formació viària de les noves generacions.”

Daniel Serra, expert en mobilitat a l’EIT Urban Mobility