Gràcies a les noves tecnologies, el sector de la mobilitat gestiona en l’actualitat un enorme volum de dades. D’una banda, aquesta informació resulta molt rellevant en l’anàlisi dels principals paràmetres de la mobilitat. No obstant això, d’altra banda, planteja una gran pregunta: quines dades generen realment valor i quins són només “soroll”?

Des del Mobility Institute hem organitzat una sessió per analitzar les últimes tendències en la gestió de les dades en el sector de la mobilitat, amb la presència de Ricardo Herranz, CEO a Nommon; Carles Casas, director de Planificació Estratègica i Prospectiva a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC); Nuria Balogun, Business Design Manager al RACC, i Lluís Alegre, director de l’Àrea de Mobilitat a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

La trobada s’ha celebrat a CASA SEAT de Barcelona on hem tingut públic presencial, encara reduït per les limitacions de la COVID. També s’ha transmès en directe per via streaming a tots els usuaris inscrits. El debat ha estat moderat pel director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardají.

A continuació podeu accedir al VÍDEO DEL WEBINAR:

(Disponible únicament per a usuaris registrats)

Algunes de les reflexions dels convidats que han participat en aquesta trobada són:

  • “Dins l’entorn de canvi radical que viu el sector de la mobilitat, hi ha la necessitat de dades, models i eines d’ajuda a la decisió, que permetin entendre, planificar i gestionar les polítiques, infraestructures i serveis.”
  • “El principal gap en els projectes de planificació de transport és la informació de demanda. Tradicionalment, s’ha recollit mitjançant enquestes de mobilitat, però avui resulten cares, lentes i no sempre s’actualitzen amb la freqüència necessària. Aquí és on el Big Data pot ajudar: tecnologies que permeten recollir informació sobre el moviment de persones, vehicles i mercaderies.”
  • “Els dos usos principals del Big Data en aquest àmbit serien l’analítica descriptiva (monitorar què està passant per fer un diagnòstic de la situació, identificar tendències o avaluar l’impacte de polítiques públiques) i l’alimentació de models predictius com a eines d’ajuda a la decisió”.
  • “La preocupació dels usuaris per la privacitat de les dades dels seus telèfons mòbils és legítima, tot i que es dóna una certa paradoxa entre aquesta reticència i la seva demanda de més informació sobre la presa pública de decisions. La resposta es troba en la legislació sobre protecció de dades i la normativa europea és probablement la més garantista del món.”

Ricardo Herranz, CEO a Nommon

  • “El bon ús de les dades és fonamental tant en la relació amb l’usuari, que cada vegada ens exigeix major robustesa i fiabilitat en el servei, com en la gestió diària de les operacions. Treballem sobre tres vectors: usuaris, treballadors i la pròpia empresa, que són alhora origen i destinació de les dades. En aquest sentit, un ús intel·ligent de les dades pot millorar l’experiència tant dels empleats com del client.”
  • “La gestió de dades ha de servir per millorar els processos interns, a partir d’un processament en temps real. En alguns casos, la seva aplicació serà visible per als usuaris (per exemple, la informació sobre l’ocupació de trens); en uns altres, no ho serà directament (el control de línies per anticipar avaries i actuar abans que es produeixi la fallada, o decisions operatives com el reforç del servei si es detecta un increment de passatgers).”
  • “Treballem des d’un enfocament de maximitzar la transparència dins dels límits de la legislació. No es pot generar valor i riquesa des de l’enfocament tradicional de fer-ho tot dins de casa. Fa temps que estem trencant aquest paradigma. Perquè les dades contribueixin a generar valor han de posar-se a la disposició de la societat de la forma més oberta possible.”

Carles Casas, director de Planificació Estratègica i Prospectiva a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)

  • “Vivim una època d’incertesa i la mobilitat és un sector notablement canviant. La nostra proposta de valor s’orienta a ajudar a la presa de decisions de negoci basades en dades reals i objectives.”
  • “L’eina que utilitzem per a objetivizar dades és un dashboard de mobilitat compartida amb el qual hem analitzat, per exemple, l’ús dels serveis de motosharing a Barcelona i Madrid.”
  • “La creació de valor seguiria la següent seqüència: recopilació inicial de dades, la seva transformació en coneixement, la transformació d’aquest coneixement en insights (dades objectives accionables que permeten crear nous serveis, models de negoci i iniciatives) i la generació d’impacte a través d’aquests insights. En definitiva, passem de la gestió de dades a la generació d’impacte en la societat.”

Nuria Balogun, Business Design Manager al RACC

  • “L’organització administrativa de la mobilitat procedeix en gran part de la gestió del transport, la qual cosa ha comportat una certa rigidesa. L’aparició de la digitalització i de noves necessitats sobre les persones ha provocat un canvi profund, en el qual la gestió de dades juga un paper fonamental: ha de dirigir-se sempre a frenar el canvi climàtic, reduir la contaminació a les ciutats, afavorir la salut de les persones, contribuir a un entorn més inclusiu, etc. Si la gestió de dades generés noves barreres i desigualtats seria un fracàs.”
  • “A l’ATM vam plantejar fa uns dos anys una reflexió sobre el desenvolupament de la digitalització en l’àmbit de la mobilitat, a partir de tres eixos: noves eines basades en dades; nous serveis i polítiques de gestió i planificació, i mecanismes de col·laboració amb el sector privat i la ciutadania. Són tres línies complementàries, en les quals les dades són un instrument, una eina per poder treballar.”
  • “La digitalització és avui una necessitat per a les administracions, que ajuda a prioritzar els seus projectes. Entre els projectes que desenvolupem actualment a l’ATM destaca una iniciativa orientada a cobrir tot el territori: un projecte molt complex i ambiciós de gestió de dades per poder arribar a petits municipis.”

Lluís Alegre, director de l’Àrea de Mobilitat a l’Autoritat de Transport Metropolità (ATM)