El dimecres 10 d’abril de 2024, el Mobility Institute va organitzar un nou Mobility Institute Talks per a la presentació de l’estudi “Líders de mobilitat 2024”. La trobada es va celebrar a la seu del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, amb l’assistència d’uns 60 representants d’entitats i companyies adherides al Mobility Institute.

Va obrir la jornada el director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardají, que va donar la benvinguda a tots els assistents i va posar en valor la rellevància de la nova edició de l’informe. Tot seguit, Manuel Velilla, de l’equip de Deloitte i el Mobility Institute, va presentar les dades generals de l’informe.

A la part central de la jornada es van repassar els resultats més destacats de l’enquesta, dividits en vuit grans blocs: mobilitat privada, transport públic, micromobilitat, mobilitat compartida, automatització, digitalització i MaaS, distribució de mercaderies i qüestions generals. Al final de cada bloc es va realitzar una breu entrevista amb destacats líders del sector, la qual cosa va permetre dibuixar un retrat molt complet de la situació actual i els principals reptes de la mobilitat.

Descàrrega de la presentació de l’enquesta projectada a l’acte (disponible únicament per a usuaris registrats):

A continuació, es recull un resum de les intervencions de tots els participants en l’esdeveniment:

Intervencions inicials

  • Cristian Bardají, director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, va donar la benvinguda inicial a tots els assistents a la trobada i va destacar el salt de dimensió de l’enquesta “Líders de mobilitat 2024”, que en aquesta edició ha entrevistat 119 professionals de referència del sector, el triple que el 2021. Tot seguit, Cristian Bardají va ser l’encarregat d’entrevistar els líders participants en la jornada.
  • Manuel Velilla, gerent a Deloitte, va recordar els principals objectius de l’estudi: “Obtenir una visió experta de les tendències i desafiaments en mobilitat; contrastar l’opinió d’agents del sector públic i privat; i contribuir a un millor coneixement de la mobilitat urbana”. En aquest sentit, va destacar la varietat de perfils de les empreses i entitats dels líders entrevistats, tant per la dimensió de les companyies (55% d’entitats grans i 45% de mitjanes o petites) com per la notable representació del sector públic (un terç dels entrevistats).

Les vuit dimensions de l’estudi: entrevistes als líders

  • MOBILITAT PRIVADA – Miguel Melchor, responsable de Mobilitat Urbana a Abertis Mobility Services, va reflexionar sobre dos dels reptes principals en aquest àmbit: la implantació de mesures coercitives per reduir les emissions contaminants i, en concret, la implantació de Zones de Baixes Emissions (ZBEs). Sobre les mesures a aplicar va assenyalar que “el principal repte és de caràcter social, perquè les solucions tècniques ja existeixen. Com a principal acció apostaria pel peatge urbà, una mesura més equitativa i menys complexa que el sistema d’impostos”. Sobre les ZBEs, va reconèixer que “és un concepte nou a Espanya i molts ajuntaments no comptaven amb personal qualificat per a gestionar-les. Per això, molts han pres les experiències de Barcelona i Madrid com a referència quan les necessitats de cada localitat són diferents”.
  • TRANSPORT PÚBLIC – Humberto López, director general de TRAM, va compartir el seu balanç sobre els 20 anys del TRAM, acabats de celebrar, i sobre els reptes de futur més immediats. En aquest sentit va destacar que “el TRAM és, sens dubte, un cas d’èxit. Va començar amb molts reptes i s’ha demostrat que la decisió va ser encertada gràcies a la seva capacitat d’oferir un servei segur, de confiança i que garanteix una bona experiència de viatge”. Com a exemple d’aquest èxit va destacar els resultats rècord obtinguts en les últimes enquestes de valoració dels usuaris i va augurar que el 2024 s’espera continuar incrementant el nombre d’usuaris i viatges. Va destacar també la seva opinió sobre la percepció dels usuaris sobre el transport públic: “La ciutadania està interioritzant el transport públic com un dret, com la sanitat pública i d’altres, i s’ha de treballar en un model de finançament que garanteixi la qualitat actual”.
  • MICROMOBILITAT – Josep Canudas, responsable de Serveis de Mobilitat Compartida de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), va fer balanç del servei AMBici quan es compleix poc més d’un any del seu llançament: “La valoració és molt bona, per sobre de les expectatives, i s’ha aconseguit l’objectiu de desenvolupar un servei complementari al transport públic en desplaçaments de primera i última milla”. També va posar en valor el procés d’ampliació de la xarxa d’estacions electrificades, que ha permès la reducció de les operacions logístiques per retirar i carregar les bicicletes. Finalment, va voler destacar que “serveis com AMBici fomenten un estil de vida actiu i una mobilitat més sostenible i saludable”.
  • MOBILITAT COMPARTIDA – Agustín Muñoa, COO i responsable de Business Development a Zity, va esmentar la necessitat de la col·laboració públic-privada en el desenvolupament de noves opcions de mobilitat com el servei de carsharing que Zity ofereix actualment a Madrid, Lió i Milà. “L’experiència de Madrid ens demostra que el servei evoluciona contínuament, buscant noves col·laboracions i solucions, com els recents acords amb gestors privats d’aparcament davant les limitacions d’espai d’estacionament en superfície”. Entre els principals reptes, va esmentar les possibilitat del servei per arribar on no arriba el transport públic, com zones industrials o comercials: “Hem de pensar amb lògica intermodal i metropolitana, per adaptar-nos adequadament a les necessitats de cada ciutat”.
  • DIGITALITZACIÓ I MaaS – Josep Maria Deulofeu, director de la divisió de Solucions de Mobilitat Urbana a B:SM – Barcelona de Serveis Municipals va analitzar la trajectòria de la plataformaSmou, de la qual va comentar que “la ciutadania percep clarament la seva utilitat”. També va compartir la seva visió sobre l’evolució dels operadors de les solucions MaaS: “Probablement, veurem una col·laboració o fusió entre els operadors més petits (aquells que ofreeixen un únic servei end-to-end) i també una certa concentració dels integradors de serveis, que plantegen el MaaS amb una visió més global. Les grans tecnològiques segueixen un altre pas i no crec que puguin aportar serveis amb molt de valor afegit”.
  • DISTRIBUCIÓ DE MERCADERIES – Jordi Díez, director general de Negoci a Espanya a Saba Aparcaments S.A. va posar en valor l’evolució del sector dels aparcaments com hubs de serveis de mobilitat, en diversos aspectes: “D’una banda, com a centres de distribució de repartiment de mercaderies en el moment actual de boom de l’ecommerce, que promou la distribució nocturna per a un menor impacte en el trànsit urbà. També destaca l’aposta que hem fet per l’electrificació, amb una oferta fins i tot superior a la demanda i assumint el risc d’obsolescència tecnològica”.
  • QÜESTIONS GENERALS 1 – Ana Solà, CEO de Cinesi, va destacar la important evolució del transport públic com a alternativa de futur, amb nivells d’innovació superiors al transport privat. Va posar també el focus en el potencial del transport a la demanda: “No és una solució nova, però sí que ho són les aplicacions disponibles actualment per gestionar-lo. La clau és analitzar quin tipus de transport és necessari en cada territori”.
  • QÜESTIONS GENERALS 2 – Bruno Espinar, gerent de Mobilitat 4.0 i Innovació Digital de RENFE, va explicar l’aposta de RENFE per “una xarxa d’aliances estratègiques per desenvolupar una oferta de serveis compartits per reduir l’impacte de l’ús inadequat del vehicle privat”. Aquesta aposta es materialitza en la plataforma de mobilitat dōcō. També va destacar les mesures que s’estan posant en marxa per reconvertir els aparcaments dissuasius de les estacions en hubs de mobilitat integrada.

Selecció d’imatges de la trobada: