El passat 18 de març, el Mobility Institute va organitzar, en col·laboració amb l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, una nova edició dels Mobility Institute Talks per presentar els resultats del Baròmetre de la Nova Mobilitat 2025.

Van obrir la jornada Cristian Bardají, director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, donant la benvinguda als assistents; i Manuel Valdés, director general de l’ATM, qui va destacar el paper del RACC en el sector de la mobilitat, ressaltant que els baròmetres ofereixen una “diagnosi transversal de tota la mobilitat“.

A continuació, Jordi Casas, coordinador del Mobility Institute, va procedir a presentar els resultats del Baròmetre de la Nova Mobilitat 2025, l’enquesta pròpia del Mobility Institute de mesurament i seguiment dels hàbits i tendències de mobilitat a Madrid i Barcelona.

Presentació dels resultats del Baròmetre 2025

En la seva presentació dels resultats del Baròmetre 2025, Jordi Casas (Mobility Institute) va destacar el següent:

  • Repartiment modal:
    • El 2025 va augmentar l’ús del transport públic a Madrid i Barcelona respecte al 2024, especialment a les seves respectives corones metropolitanes: del 46,4% al 50,2% a la primera corona de Barcelona, i del 31,0% al 38,4% a la de Madrid.
  • Nivell de satisfacció:
    • En línia amb edicions anteriors, els modes individuals (cotxe, moto i bicicleta) continuen registrant nivells de satisfacció més alts que els modes col·lectius.
    • El Baròmetre 2025 evidencia una caiguda significativa en la valoració dels serveis de connexió a totes dues ciutats (serveis que enllacen el nucli urbà amb l’àrea metropolitana i/o regional).
    • A Barcelona, la valoració mitjana de l’autobús interurbà per part dels seus usuaris baixa de 7,03 el 2024 a 6,47 el 2025; mentre que, a Madrid, s’observen caigudes tant en l’autobús interurbà (de 7,11 a 6,40) com en Cercanías (de 7,36 a 5,56).
  • Mobilitat compartida:
    • A Barcelona, l’ús dels serveis de mobilitat compartida es manté estable, malgrat l’augment de l’oferta, amb l’entrada en servei de les llicències metropolitanes de motosharing i la renovació de llicències de bikesharing a operadors privats.
    • AMBici, el servei de bicicleta compartida de l’AMB operatiu a 15 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, es consolida i se situa com el segon servei més utilitzat, per darrere del Bicing.
    • A Madrid, la penetració de la mobilitat compartida baixa del 39,4% el 2024 al 35,7% el 2025. El retrocés és especialment acusat en el carsharing, amb una caiguda tant en el nivell d’ús (del 17,6% al 15,5%) com en la valoració mitjana dels serveis (de 7,6 a 7,0).

Taula rodona

  • Xavier Sanyer, director de l’Àrea de Mobilitat de l’ATM En el context de l’actualització del Pla Director de Mobilitat (pdM 2026-2031) de l’àrea de Barcelona, va assenyalar quatre prioritats per al proper lustre: la reducció d’emissions i l’electrificació, on va matisar que hi ha molts deures per fer; la dimensió “social” de la mobilitat, perquè “el transport garanteixi la mobilitat de tothom”; el reforç dels mecanismes de governança; i, finalment, l’increment de la resiliència del sistema de mobilitat en el seu conjunt per millorar la seva capacitat de resposta davant incidències i contratemps. Pel que fa al paper del transport públic, Sanyer va afirmar que “la consolidació de la T-Mobilitat és clau” per millorar el coneixement de l’usuari i la gestió del sistema. Així mateix, va posar el focus en el fet que cal cuidar el servei d’autobusos, especialment els de connexió o interurbans, que “corren el risc de morir d’èxit”. També va parlar de la importància de comunicar perquè els usuaris estiguin ben informats. Finalment, va assenyalar el paper de la digitalització com a palanca transversal de millora del sistema, així com el potencial de la intel·ligència artificial (IA): “Estarem atents per integrar-la a la nostra organització. De fet, estem fent proves pilot per millorar l’experiència de l’usuari”.
  • Núria Pérez, cap de l’Àrea de Mobilitat de l’Institut Metròpoli En ser preguntada pels canvis de tendències observades, va assenyalar que en les darreres edicions de l’EMEF han detectat un increment de la mobilitat activa –especialment els desplaçaments a peu–, i del transport públic, en detriment del transport privat. “És complicat establir els motius pels quals es prefereix el transport públic, i sovint pensem que la gent que l’utilitza és perquè no té cap altra opció”, però factors com l’accessibilitat, la comoditat, el confort i la qualitat del viatge tenen un pes cada vegada més important en la decisió dels usuaris. Així mateix, va apuntar a l’impacte del teletreball en la mobilitat, en la mesura que redueix la necessitat de desplaçament d’una part de la població i contribueix a una menor pressió sobre el sistema de transport públic.
  • Humberto López, director general de TRAM El TRAM és el servei de transport públic millor valorat a Barcelona, i que el 2025 ha estat el primer any complet de servei de l’ampliació de la xarxa fins a Verdaguer. “La ampliació ha estat un èxit, però no una sorpresa. És exactament el que s’havia previst que podia passar”. Una de les seves claus està en la seva estratègia centrada en l’usuari, amb un doble objectiu: “El que necessito és fidelitzar els clients que utilitzen el tramvia i motivar els que no utilitzen cap transport públic”. I ho fan a través de tres eixos: la fiabilitat, la seguretat i l’experiència del viatge. Precisament, arran d’aquesta preocupació per la bona experiència del viatge, han estat guardonats amb un premi a Londres per ser, en paraules de López, “l’únic operador d’Europa que quan perds un objecte al tramvia te’l porta a casa amb un missatger”. Així mateix, va posar en valor el paper de la tecnologia en la millora de l’operació. Entre els exemples mencionats, va destacar sistemes de monitoratge de l’estat dels conductors per detectar possibles incidències i activar protocols preventius, així com eines d’anàlisi en temps real de la velocitat comercial del servei, que permeten identificar desviacions i optimitzar l’operació. “Això també és digitalització”, va concloure.

Per concloure la taula rodona, els tres ponents van compartir la seva visió de com veuen el futur de la mobilitat i cap a on s’haurien d’orientar els esforços. Els seus discursos van anar en la mateixa línia: la importància d’invertir en el manteniment, i per tant en el seu finançament, en les polítiques de comunicació i en la sensibilització dels missatges.

La jornada va acabar amb un torn de preguntes per part dels assistents, en què es van exposar, entre altres temes, la sensació d’una manca d’informació davant les incidències, l’absència d’un sistema integrat de l’ATM a tot el territori català i els problemes de congestió del transport públic, especialment en les hores punta.

Selecció d’imatges de la trobada: