El dimecres 6 de novembre de 2024, el Mobility Institute va organitzar una sessió especial dels Mobility Institute Talks en el marc del Tomorrow Mobility World Congress, un dels esdeveniments principals del sector a Barcelona, centrat en la mobilitat urbana sostenible i intel·ligent. El títol de la sessió, exclusiva per a membres adherits al Mobility Institute, va ser “Intel·ligència Artificial (IA): transformant el paradigma de la mobilitat”.

Va obrir la jornada el director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardají, que va donar la benvinguda a tots els assistents. Tot seguit, el director general del RACC, Xavier Pérez, va contextualitzar el tema de la trobada i va posar en valor el pes de la IA en la transformació de la mobilitat actual.

El Mobility Talks es va dividir en tres blocs, amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de la IA en la mobilitat des de diverses perspectives: una entrevista a Joost Vantomme, CEO de ERTICO, realitzada per Jordi Casas, coordinador del Mobility Institute; una presentació d’Antonio Ibáñez, soci de Deloitte Digital; i una taula rodona amb Diego Domínguez (Transports Metropolitans de Barcelona), Karina Gibert (IDEAI-UPC Research Center) i Esteban De Kelety (Moventia), també moderada per Jordi Casas.

A continuació, un resum de les intervencions de tots els participants en l’esdeveniment.

Intervenció inicial

  • Xavier Pérez, director general del RACC, va presentar l’objectiu principal de la trobada: “Analitzar com la IA impacta i impactarà en la mobilitat, com una tecnologia que ofereix grans oportunitats i reptes”. En aquesta anàlisi, va apostar per un enfocament crític, que “permeti desmitificar en certa manera a la IA, que s’incorpora a dues tendències sobre les quals ja treballem des de fa anys en el sector: la digitalització i la recerca de l’eficiència. La IA ha de contribuir a millorar la nostra vida i, en el nostre àmbit, ha d’ajudar-nos a progressar feia una mobilitat encara més segura i sostenible”.

Entrevista a Joost Vantomme

  • Joost Vantomme, CEO de ERTICO, va presentar les conclusions del llibre blanc de l’organització sobre l’impacte de la IA en els sistemes de transport i la mobilitat (Perspectives on Artificial Intelligence in the Domain of Transport & Mobility). En primer lloc, va destacar que «la IA no és un recurs completament nou, perquè ja fa temps que treballem amb machine learning i big data. En el marc actual continuen sent crucials conceptes com la qualitat de la dada, el seu grau d’actualització i la transparència de la seva gestió». A continuació, va classificar l’aplicació de la IA en la mobilitat en tres grans àmbits: «La mobilitat sostenible, en el procés imparable cap a les zero emissions; la mobilitat intel·ligent, en l’objectiu d’una connectivitat més fluida, segura i eficient; i la mobilitat resilient, que reforci el mercat únic europeu».

Keynote d’Antonio Ibáñez

  • Antonio Ibáñez, soci de Deloitte Digital, va recordar en la seva presentació que “la IA va irrompre en una mobilitat que ja es trobava en fase de transformació i acceleració de tendències. A priori, la seva principal aplicació ha de donar-se en el vehicle autònom, les solucions MaaS, l’optimització de rutes i el transport públic intel·ligent”. Posteriorment, va assenyalar quatre àmbits clau d’aquest procés de transformació: “Primer, la capacitat de la IA de ser empàtica en la seva interacció amb l’ésser humà; segon, la seva capacitat de facilitar el treball i posar en valor els skills dels professionals; tercer, la rellevància d’establir unes regles de gestió, basades en la governança, l’arquitectura i l’ètica de les dades, així com el consentiment per al seu ús; i, quart, la interacció de la IA amb altres tecnologies, com el 5G o la Internet of Things“.

Taula rodona

  • Diego Domínguez, responsable de sistemes d’operació de bus a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), va considerar que “la capacitat de computació actual de la IA permetrà transformar processos en tots els àmbits de l’organització, amb aplicacions que fa poc no podíem ni imaginar”. Com a cas d’èxit a TMB va destacar “la millora de la qualitat de la informació accessible en àudio per als usuaris de bus, gràcies a l’evolució dels sintetitzadors de veu basats en xarxes neuronals, que han permès superar limitacions anteriors, com la veu robòtica o la combinació de català i castellà en una mateixa frase”. Sobre els possibles desenvolupaments a curt termini vinculats a la IA va destacar l’aplicació en ofimàtica i en la millora dels serveis d’atenció al client, com chabot i voicebot.
  • Karina Gibert, directora del centre de recerca Intelligent Data Science & Artificial Intelligence de la Universitat Politècnica de Catalunya (IDEAI-UPC), va destacar dos beneficis principals de la IA: “La seva gran capacitat de gestionar la complexitat i de contribuir al fet que desaparegui la bretxa digital, tot i que també estem veient contratemps com la generació de fakes”. Com a cas d’èxit de l’IDEAI-UPC Research Center en mobilitat urbana va recordar “un projecte amb Bicing i Pedalem Barcelona per evitar la discontinuïtat del servei, mitjançant un sistema d’identificació de riscos i esdeveniments que poguessin afectar la disponibilitat de bicicletes”. Sobre la metodologia de treball en projectes basats en IA, va assenyalar que “no sol tenir-se en compte que cal dedicar prop del 80% del temps se a la preparació de la dada i només el 20% al desenvolupament del model. Un altre factor clau és la col·laboració del desenvolupador amb els professionals que gestionen dia a dia aquestes dades”.
  • Esteban De Kelety, director corporatiu de Sistemes y Tecnologia a Moventia, va recordar els primers casos d’aplicació de la IA en la companyia: “Inicialment, sense necessitat d’una gran inversió, vam aplicar  la IA en processos interns, com projectes de depuració de dades. Per exemple, per homogeneïtzar els conceptes que utilitzaven els conductors per reportar incidències i disposar de dades que fossin realment útils”. En una fase més avançada, va destacar el projecte d’èxit d’ús de la IA per “estimar el nivell d’ocupació dels autobusos i compartir-lo amb l’usuari mitjançant la nostra app, juntament amb el temps d’espera i una altra informació pràctica. És una informació de gran valor tant per a l’usuari com per a la pròpia empresa, a l’hora de gestionar la demanda”.

Selecció d’imatges de la trobada: