El concepte “la ciutat dels 15 minuts” proposa replantejar l’organització de les grans ciutats per compatibilitzar el canvi climàtic i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Grans capitals europees, encapçalades per París, ja es basen en aquest concepte per replantejar el seu model de ciutat.

En aquesta edició especial del Mobility Institute Talks hem tingut l’honor de comptar amb l’impulsor d’aquest concepte: el professor Carlos Moreno, urbanista i especialista en ciutats intel·ligents. Juntament amb l’explicació detallada dels principis del model, hem pogut conèixer de primera mà el treball desenvolupat a París i el seu possible encaix en altres ciutats, com Barcelona o Madrid.

La trobada s’ha celebrat en la Cambra de Barcelona i ha estat transmesa en directe per via streaming a tots els usuaris inscrits. També hi han intervingut el president del RACC, Josep Mateu; el membre del comitè executiu de la Cambra de Comerç Jordi Pomarol; i el director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardají.

A continuació podeu accedir al VÍDEO COMPLET DEL WEBINAR (vídeo d’accés públic):

Si no pots veure el vídeo, fes clic aquí

Algunes de les reflexions dels participants en aquesta trobada són:

  • “La mobilitat és un tema fonamental per a la Cambra de Comerç. Des de fa molt temps, disposem d’una unitat específica que analitza i estudia les estructures que porten a la mobilitat des de la creació de riquesa, des del moviment de les persones i ara, més que mai, des de la sostenibilitat, un eix que cada dia és més rellevant.”
  • “En temps de pandèmia semblaria que l’online hauria de substituir a la mobilitat, però no ha de ser així. Si, a més, afegim les ciutats… Obtenim un còctel idoni per al desenvolupament econòmic i el creixement d’un país.”.”

Jordi Pomarol, membre del comitè executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona i responsable del Hub Industrial de la Mobilitat Sostenible

  • “Les ciutats són i continuaran sent el centre del canvi social, de la innovació científica i dels avanços tecnològics. És necessari buscar consensos per avançar cap a una mobilitat segura i sostenible, fent-la compatible amb el desenvolupament social i econòmic.”
  • “El vehicle privat acabarà desapareixent del centre de les ciutats en els pròxims anys. Però hi ha una contradicció entre sostenibilitat i desenvolupament econòmic. Com fer créixer un territori i fer-ho de manera sostenible?

Josep Mateu, president del RACC

  • “Per entendre el concepte dels 15 minuts, cal entendre abans la sostenibilitat des de la triple creació de valor: valor ecològic, per a la preservació de la naturalesa i els seus elements fràgils; valor econòmic, per a la creació de riquesa; i valor social, per generar impacte cap a l’alteritat i la capacitat de veure l’altre com algú amb qui podem compartir un territori, una ciutat.”
  • “La pandèmia ens va fer canviar la nostra manera de vida de manera obligada en menys d’un mes. Ens va tocar viure en l’extremitat de la ciutat dels 30 segons (del llit al menjador). I va representar una novetat: conèixer el nostre entorn, els nostres veïns, els recursos que tenim en proximitat… I també enyorar la sociabilitat. Observem, per tant, que vivim una doble convergència: la convergència climàtica (necessitat indispensable de reduir les nostres emissions de CO₂ per donar a la sostenibilitat un caire humà) i la necessitat de construir noves relacions socials en un entorn urbà que cal redefinir.”
  • “La ciutat dels 15 minuts es basa en quatre elements principals: l’ecologia (els nostres actes han de tenir una visió de baix carboni en l’horitzó); la proximitat (utilitzar més i millor tots els recursos materials que tenim i que no veiem); la solidaritat (crear vincle social, nous models econòmics, proveïment de proximitat, salut de proximitat…); i l’apoderament (oferir als ciutadans canals d’expressió propis).”
  • “Pretén satisfer en 15 minuts (o en 30 minuts, en zones de baixa intensitat) sis funcions socials bàsiques: habitar en condicions dignes; treballar diferent per optimitzar temps; proveir de manera sana i en circuits curts; tenir accés a salut física mental; tenir accés a cultura i educació; i tenir accés a lleure en condicions de biodiversitat. Tot això incrementa els tres indicadors de qualitat humana: benestar personal (jo, amb la meva família, amb els meus éssers estimats), sociabilitat (amb el meu veïnat i amb els meus col·legues de treball) i la qualitat ecològica.”
  • “Necessitem molta pedagogia en el canvi cultural sobre l’ús del vehicle en ciutats compactes. No és una guerra entre el transport públic i el privat. Cal crear mecanismes alternatius per a aquells ciutadans que necessiten utilitzar el vehicle particular. (…) Si la ciutat és molt dispersa, amb una baixa densitat, el vehicle és indispensable i ha d’ocupar un lloc adequat, integrant-lo a l’activitat econòmica gràcies a vehicles elèctrics, compartits, transports a demanda, etc.”
  • En referència al model de superilles implantat a la ciutat de Barcelona: “Si limites el trànsit, però no incrementes els centres de salut, els comerços o els llocs de treball, es genera una dificultat perquè no ofereixes una alternativa per a millorar la qualitat de vida. L’objectiu final, la qualitat de vida, és més important que el mitjà.”

Carlos Moreno, urbanista i especialista en ciutats intel·ligents. Professor i director de la Càtedra ETI (Emprenedoria, Territori i Innovació) de la Universitat La Sorbona de París. Impulsor del concepte de “la ciutat dels 15 minuts”