La seu del RACC a Barcelona va acollir, el dijous 15 de maig, una nova sessió del cicle de trobades Mobility Institute Talks. En aquesta ocasió, es van presentar els  últims resultats del Baròmetre de la Nova Mobilitat i es va realitzar una taula rodona sobre els principals reptes de mobilitat a Barcelona.

L’encarregat d’obrir la jornada va ser el director de l’Àrea de Mobilitat del RACC, Cristian Bardají, que va donar la benvinguda als membres adherits al Mobility Institute presents a la trobada. A continuació, el coordinador del Mobility Institute, Jordi Casas, va presentar els resultats del Baròmetre de la Nova Mobilitat corresponents al tancament de 2024 i avançament del primer trimestre de 2025.

Les conclusions de l’informe van donar peu a la celebració de la taula rodona, també moderada per Jordi Casas, amb la participació de:

  • Marc Iglesias, Direcció de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB).
  • Jose Rodríguez, data scientist i membre del Consell de Treball, Econòmic i Social (CTESC) de Catalunya.

Tot seguit, un resum de les intervencions dels participants en l’esdeveniment.

Presentació del Baròmetre de la Nova Mobilitat

  • En la presentació dels resultats de 2024 del baròmetre, Jordi Casas (Mobility Institute) va destacar que es manté la tendència a l’increment de l’ús del transport públic a Barcelona i Madrid, «en un context de subvenció dels abonaments de transport i d’estancament tant de la mobilitat privada com activa». Respecte a la satisfacció dels usuaris sobre el seu mode de desplaçament habitual, va assenyalar «un lleuger descens de la mitjana en totes dues àrees metropolitanes. La moto continua sent el mode més valorat a Barcelona i a Madrid destaca la pujada de la valoració de Cercanías després dels problemes de 2023». Altres tendències a destacar són l’augment de la tinença de bicicletes i VMP a Barcelona, i «un significatiu increment de l’ús de serveis de mobilitat compartida en totes dues ciutats».

Taula rodona: reptes i oportunitats de la mobilitat a Barcelona

  • En les seves intervencions, Jose Rodríguez (CTESC) va traslladar la necessitat que l’oferta de mobilitat metropolitana eviti una visió «Barcelona-centrista»: «El gruix de la mobilitat es dona entre comarques o entre municipis d’una mateixa comarca, però l’oferta de transport públic cobreix sobretot l’entrada a Barcelona i la mobilitat dins de la capital». Com a conseqüència, «el 60% de la mobilitat laboral es realitza avui en vehicle privat i no hi ha previsions que millori en els pròxims anys, perquè l’evolució de l’oferta de transport públic es veurà compensada per l’increment de la mobilitat. És molt probable que, malgrat els esforços que es realitzin, mantinguem un percentatge molt similar». Per millorar la situació, va defensar una estratègia integral que contempli la millora de la fiabilitat de Rodalia, la creació de línies orbitals de bus ràpids i una aposta decidida per la bici: «El transport públic no és competitiu en recorreguts de 2 a 10 quilòmetres, on sí ho pot ser la bici sempre que es garanteixi la continuïtat dels itineraris». També va esmentar el potencial d’accions de reorganització del treball com el teletreball o la reducció de jornada laboral.
  • Marc Iglesias (AMB) també va apostar per la necessitat de «metropolitzar Catalunya». En aquest sentit, va defensar les accions recents de l’AMB, com la renovació de contractes de línies metropolitanes d’autobús, «el mode de desplaçament que més ha crescut en els últims mesos, molt per sobre de la mitjana». Com a cas d’èxit, va destacar el revulsiu d’aquesta millora de l’oferta en localitats de la segona corona metropolitana, com ara Sant Cugat o Cerdanyola. També va posar en valor les accions de promoció i millora de la mobilitat compartida, «amb una quota encara baixa, però un gran poder transformador en el progressiu abandonament de l’ús del vehicle privat». Juntament amb la potenciació del bus metropolità o la mobilitat compartida, altres accions rellevants per a «metropolitzar Catalunya» poden ser l’extensió de mesures de baix cost com el servei SMOU, les Zones de Baixes Emissions o la xarxa d’electrolineres. Finalment, va insistir en la necessitat d’«incorporar el vector social en el procés de descarbonització que han d’impulsar els fons europeus, amb l’objectiu d’aconseguir una nova mobilitat més justa i equitativa».

En el torn de preguntes que es va obrir després de la taula rodona van sorgir temes d’especial interès, com la necessitat d’incorporar nous col·lectius en l’anàlisi de la mobilitat (es va citar, principalment, a dones i menors d’edat) o el paper dels Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE) en la fase actual de transició.