El Barcelona Supercomputing Center (BSC) va acollir el passat 7 de juliol una nova edició dels Mobility Institute Talks, una jornada que va reunir empreses i startups per analitzar i mostrar com les tecnologies emergents, principalment la intel·ligència artificial i la computació quàntica, estan transformant el sector de la mobilitat.

L’elecció del BSC com a seu no va ser casual. El centre allotja el superordinador MareNostrum 5, una de les infraestructures de supercomputació més potents d’Europa, i constitueix un referent internacional en recerca aplicada a àmbits com la intel·ligència artificial, la computació d’altes prestacions i la computació quàntica.

Després d’una visita a les instal·lacions, la jornada va donar pas a un programa tècnic que va combinar ponències sobre l’impacte d’aquestes tecnologies amb la presentació de casos reals desenvolupats per startups espanyoles, mostrant com la innovació ja està impulsant una mobilitat més eficient, segura i intel·ligent. Jordi Casas, coordinador del Mobility Institute, va ser l’encarregat de moderar les diferents intervencions.

A continuació, un resum de les intervencions de tots els participants en l’esdeveniment.

Bloc 1. Intervenció del BSC i Deloitte Digital

Andrés Román, en representació del BSC, va obrir la sessió explicant el paper del Barcelona Supercomputing Center com un dels principals centres europeus de supercomputació. Va destacar que les seves infraestructures es posen al servei de la comunitat científica mitjançant convocatòries competitives i va posar en valor el paper del MareNostrum 5, integrat a la Xarxa Espanyola de Supercomputació. A més, va presentar iniciatives com BSC Connects i AI Factory, que apropen les capacitats científiques del centre al teixit empresarial, especialment a les petites i mitjanes empreses (pimes).

A continuació, Antonio Ibáñez, soci de Deloitte Digital, va analitzar l’impacte de la intel·ligència artificial en el futur de la mobilitat. Va definir la IA com la gran revolució tecnològica del nostre temps i va assenyalar que, tot i que la seva adopció en aquest àmbit encara és limitada, el seu ús a les ciutats es podria triplicar en els propers anys. També va repassar exemples d’aplicacions ja consolidades, com els sistemes de reconeixement de matrícules o els chatbots, juntament amb solucions emergents basades en models predictius.

Com a conclusió, Ibáñez va defensar la col·laboració entre administracions, centres de recerca i empreses per impulsar la innovació, i va assenyalar tres grans reptes per al desplegament de la intel·ligència artificial: garantir la qualitat i la seguretat de les dades, desenvolupar una regulació adequada i gestionar l’impacte que aquesta transformació tindrà sobre l’ocupació i les competències professionals.

Bloc 2. Presentació de casos d’ús

  • NETUN (Carlos Conde, Digital Strategy Manager i Alejandro González, CMO)

    NETUN, empresa especialitzada en el desenvolupament de dispositius connectats per millorar la seguretat viària, va presentar la seva visió sobre el futur de les carreteres intel·ligents. Durant la sessió va defensar la necessitat d’avançar cap a un model en què tots els elements de la via estiguin geolocalitzats i puguin compartir informació en temps real. Com a exemple, va mostrar els seus cons connectats, capaços de comunicar incidències de manera instantània entre la infraestructura, els vehicles i els gestors de la infraestructura viària, millorant la gestió de talls de carretera, esdeveniments esportius o qualsevol alteració del trànsit.

    Els responsables de l’empresa van subratllar que el veritable valor d’aquestes solucions no resideix únicament en els dispositius, sinó en la gestió de les dades que generen. Plataformes com INCIDENCE permeten integrar aquesta informació per anticipar riscos, optimitzar la presa de decisions i oferir informació útil tant als gestors de la mobilitat com als usuaris de la via, contribuint a una circulació més segura i eficient.

  • IMASCONO (Pedro Lozano, cofundador)

    Pedro Lozano, cofundador d’Imascono, va explicar com les tecnologies immersives i els bessons digitals estan transformant la manera com les persones interactuen amb l’entorn. A través d’exemples com la recreació digital de l’Alhambra o el desenvolupament d’ulleres intel·ligents, va mostrar el potencial d’aquestes eines per combinar el món físic i el digital, i crear així noves experiències aplicables a la mobilitat.

    A més, va presentar alguns dels projectes desenvolupats per la companyia en el sector de l’automoció, com la seva col·laboració amb Hispano Suiza en el disseny del sistema d’infotainment del vehicle. Per a Lozano, l’objectiu d’aquestes tecnologies, intuïtives i centrades en les persones, no és només incorporar innovació, sinó avançar cap a una mobilitat més connectada.

  • PandaGO (Mariano Galán, CEO)

    PandaGO va presentar les seves solucions d‘intel·ligència artificial aplicades a la planificació i la gestió de flotes, especialment en sectors amb una elevada complexitat operativa, com el repartiment de menjar a domicili. Les seves eines permeten optimitzar els torns, dimensionar les plantilles i millorar l’eficiència de les operacions, facilitant una gestió més flexible i adaptada a la demanda.

    L’empresa també va exposar la seva aposta per l’electrificació mitjançant un model de mobilitat compartida basat en motocicletes elèctriques i una xarxa d’intercanvi de bateries. Segons va explicar, aquesta solució no només redueix les emissions, sinó que també millora la seguretat viària i l’eficiència del servei, contribuint a disminuir la sinistralitat en un dels sectors amb una major exposició al risc.

  • NEARBY COMPUTING, (Josep Martí, CEO)

    L’spin-off del Barcelona Supercomputing Center (BSC) va presentar una plataforma capaç d’orquestrar la infraestructura de computació, la connectivitat i les aplicacions en un únic ecosistema per facilitar el desplegament de solucions basades en intel·ligència artificial. Durant la seva intervenció va incidir en el fet que darrere de qualsevol aplicació d’IA hi ha una infraestructura tecnològica complexa que cal gestionar de manera eficient per garantir-ne el funcionament.

    En la seva exposició va destacar la importància de dissenyar correctament cada cas d’ús abans de desenvolupar la tecnologia, ja que les necessitats de dades, processament i connectivitat varien segons l’aplicació. En l’àmbit de la mobilitat, van mostrar com una gestió intel·ligent d’aquesta infraestructura pot contribuir a optimitzar la circulació o reduir el consum energètic dels vehicles.

  • QILIMANJARO QUANTUM TECH (Jesús Huerta, Responsable de desenvolupament de negoci)

    Jesús Huerta va apropar als assistents les possibilitats que ofereix la computació quàntica per resoldre problemes complexos en àmbits com la mobilitat, l’energia o la salut. Va explicar que la companyia ja disposa de vuit ordinadors quàntics i treballa per traslladar aquesta tecnologia a aplicacions reals relacionades amb l’optimització de processos, la simulació i la intel·ligència artificial.

    Com a exemple, va presentar projectes orientats a la gestió intel·ligent de flotes de drons autònoms i altres desenvolupats conjuntament amb l’Hospital del Mar i empreses del sector energètic. Huerta va concloure que el veritable potencial de la computació quàntica no depèn únicament de disposar d’un maquinari més potent, sinó de desenvolupar nous algorismes capaços d‘aprofitar totes les seves capacitats per resoldre problemes fins ara complexos i aplicar-los a nous escenaris i àmbits.

  •  CREATIVE INTELLIGENCE LAB (Fernando Cucchietti, Director)

    La jornada va concloure amb la presentació de VCITY, la plataforma de bessó digital urbà desenvolupada pel Creative Intelligence Lab del BSC. Aquesta eina permet recrear ciutats senceres per simular escenaris urbans i entrenar models d’intel·ligència artificial capaços de predir l’impacte de diferents decisions abans de portar-les a la pràctica. Actualment, el projecte ja s’aplica en ciutats com Barcelona, Viladecans o Tòquio.

    Entre les seves aplicacions hi ha l’anàlisi de la qualitat de l’aire, el disseny de xarxes ciclistes, la simulació del comportament dels vianants o la planificació de nous equipaments urbans. L’objectiu final de la plataforma és utilitzar la intel·ligència artificial i la supercomputació per ajudar les administracions a dissenyar ciutats més eficients, sostenibles i centrades en les necessitats de les persones.

Selecció d’imatges de la trobada: