Hubs intermodales: desafíos y oportunidades

Més de tres quartes parts de la població mundial (6,7 milions de persones) viurà el 2050 en àrees urbanes. A Espanya, aquest percentatge serà encara superior, amb una previsió d’un 88% de la població (37,07 milions de persones) el 2050.

Per donar resposta a aquesta concentració demogràfica, cal desenvolupar i potenciar noves formes de mobilitat sostenible, amb l’objectiu de reduir les emissions que generen els transports urbans i interurbans. En aquesta línia, l’expansió del transport públic, l’ús de vehicles de mobilitat personal i la conscienciació pel medi ambient han provocar l’increment progressiu d’usuaris que opten per mitjans de transport sostenibles i deixen de costat el vehicle privat.

Des dels anys 80 s’han considerat diverses iniciatives per aconseguir un descens de l’ús del vehicle privat, en benefici dels serveis de mobilitat compartida i el transport públic. Un bon exemple són les polítiques desenvolupades a Barcelona i Madrid, amb la integració progressiva de tots els serveis de mobilitat disponibles i la implementació de bescanviadors modals a les principals estacions. El Govern espanyol també treballa en l’actualitat en aquest sentit a través de la Llei de Mobilitat Sostenible (a un pas d’aprovar-se), que inclou l’objectiu d’integrar en una única plataforma nacional (“Punt d’Accés Nacional de Transport Multimodal”), tots els mitjans de transport disponibles que reuneixin uns requisits mínims de qualitat.

Aquest estudi analitza amb detall la definició, característiques i funcions dels hubs intermodals, amb l’objectiu de determinar com poden contribuir a millorar el sistema de transport urbà de les ciutats, al mateix temps que faciliten la mobilitat urbana. També analitza les seves diferents tipologies i presenta exemples de cadascuna d’elles.

El Mobility Insight “Hubs intermodals: desafíos y oportunidades”
ha estat elaborat en col·laboració amb la consultora Cinesi.